lunes, 25 de septiembre de 2023

SICILIA

 

Estimat, deixa que t’enviï un viatge. Ara el meu cor és amb tu. T’ofereixo la meva mirada per que vegis aquest mar de boires blanques que semblen instal·lades per a fer-nos un coixí, si ara mateix tu i jo emprenguéssim el vol. El cel blau, allà, quan deixa anar de la mà les boires, s’abraça fort amb el mar. La terra ferma i fosca resta clapejada pel gel blanc, que aquí i allà, esventrada ,fumeja com ha après a fer del pare Etna i escalfa, com alè amorós, aquest fred fi i atrevit.

 

Postal d’ullades:

roig, verd, gris...acolorida

terra. Bella illa.

 

L’Etna furiós s’ho mira tot, encalmat, roig, escopint fum amb calma com la pipa d’un capficat filòsof. Ell observa i pensa i jo miro per a tu : el veig mandrós, amb toga d’or. Estirat amb la panxa plena, vestit de fina molsa, com un entapissat dolç, verd i humit.

Amic, estic contenta de dedicar-te aquest esclat de natura, tan gran i tan petit a l’hora... menuts cristalls de gel, fins, llueixen arrapats a les pedres, plantant cara al vent i també ajaguts en un jaç de terra negra, brillen com joia de mà artesana.

La mar, el cel, l’aigua, la neu, el gel, el vent, la llum, les boires, el fum, el sol i la terra, tots, tots ells, t’ofereixen la seva força i la seva bellesa, a tu amic, mitjançant els meus ulls i el meu cor.

 

Terra d'olives.

Roques de lava en mar aspre.

Lluny, en tu penso.

                                                                  Carmina Ferreres 

maig 2023

 

1 comentario:

  1. Un relat epistolar, ple de poesia i sentiments, amb unes pinzellades on la natura, els colors, els elements, et traslladen a un món màgic... Et felicito Carmina😘

    ResponderEliminar

Félix Maraña

  (Aunque ahora dan a luz, entonces las madres parían. Entonces, por 1953, las madres sólo tenían obligaciones y carecían de los derechos fu...