jueves, 8 de agosto de 2024

POEMA, de Marc Molins. revista poètica 2.25

 



I si la vida em va agafar fort?

amb les arrels de l’univers.

I si, quan es posa el dia

la nit s’agafa al sofà?

I si, quan vaig marxar

tu vas arribar?

I quan tu vas reposar

jo vaig caminar?

Un petó em vas donar,

i jo allà enganxat em vaig quedar.

i una rere altre van passar,

per jo allà enganxat em vaig quedar.

I si no t’haguès dit aquella cosa,

no haguès passat aquella altre cosa?

I jo no estaria en aquest punt.

Pero no estic pas tant malament,

davant d’uns poetes meravellosos.

Donant corda a la ment

parlant de passat, futur i present.

 

Marc Molins

1 comentario:

  1. Marc, aquesr poema que m'ha agradat molt, te de la filosofía del común, on els sentimental com lacomunicacio mes real dels humans.

    ResponderEliminar

Un poema inédito de Ana de la Arena

  Amo al Santo aristócrata de las barrancas y me río de la sudestada amenaza que empieza temblorosa, con la melena de fondo.   E...