AQUELLA ÀVIA
Aquella àvia, amb
els seus cabells platejats
que sempre els portava
brillants com un mirall,
ben recollits i ben lligats.
Cada dia s’aixecava
ben d’hora, cosa que
no li importava
res ni mica
Solia vestir amb
els seus vestits grisencs,
amb uns tons florejats
que els portava
molt ben elegants.
Era la manera de vestir
de la seva època,
perquè entonava
amb la seva bellesa.
Una persona que estimava
i es deixava estimar.
Quan anaves a veure-la,
sempre atenta estava.
Els seus ulls ho deien tot,
com la bondat que tenia
i la seva senzillesa, sobretot
en cada moment del dia.
Era portadora
de carinyo i amor.
Mai deia una paraula
més alta que l’altra.
No sabia llegir ni escriure
De petita no havia anat
mai a l’escola, perquè havia de fer
les tasques de l’horta.
Ens va deixar, en
una edat avançada, i molts la vàrem plorar
a aquella àvia,
que mai la podrem oblidar.
Qué entrañable poema Joan. recordar a aquellas abuelas entrañables que vivían para nosotros, nos provoca mucho cariño en el recuerdo. Lo has plasmado muy acertada mente. Te felicito. Todas las cosas agradables estos días son bienvenidas. También necesitamos evadir nuestra mente de esta guerra que nos ha declarado este virus malcarado.
ResponderEliminarAbrazos para todos.
En especial: Francisco Antonio y Paquita.
Y muy fuerte para Joan, el poeta que nos regalado versos tan bellos.