I
si tu tornessis ara,
tretze
anys i mig després,
què
diries del teu pare,
què
et semblaria la vida
que
portem?
Havia
fet l’Herta Müller
un
llibre retallant lletres
i
paraules de diaris
i
revistes, amb poemes
enigmàtics.
Va
sortir en castellà
traduït
pel Palazón
un
mes abans que marxessis.
Si
l’haguessis pogut veure,
t’hagués
cridat l’atenció
segurament.
Avui
li porto a ta mare
com
a regal del Miquel.
Va
ser el seu aniversari.
Ella
diu que mai no està
tota
sola.
Viu
amb tu. Sap retallar
com
la Müller els records.
O
potser et porta dintre,
com
al principi de tot,
i
no li cal
retallar res.
Josep
Gerona Fumàs
Setembre
2023
Merece un comentario, tanto amor a corazón abierto y las maneras particulares de afrontarlo en los momentos de pena.
ResponderEliminarMoltes gràcies, Josep. Generòs poema personal que ens apropa a aquestas vivéncies que de ben segur volem comprendre però no en som capaços. Ens caldria bategar entre les costelles d'altri, però admirem profundament la capacitat d'uns pares de no restar sols en la solitud i d'anar lleugers tot i amb ales de plom. Carmina
ResponderEliminarJosep, me siento muy cerca de tus versos. Te diriges directamente a una persona, con mucha naturalidad. Me encanta.
ResponderEliminarMaría