jueves, 14 de diciembre de 2017

Jaume Baigual (El poeta de Sentmenat): ESPERANÇA

Quan em vaig  adonar que volia passa la resta de la meva vida al costat de l’Esperança, vaig decidir que la resta de la meva vida comences JA


Per l’Esperança,  la meva dona

El silenci de la nit em desvetlla,
quina basarda que em fa,
pel finestral la llum d’una estrella
fa que contempli, el teu respirar.

M’arrossego pel llençol i t’abraço,
no et vull pas despertar,
com l’heura a la paret t’agafo
perquè de tu, ningú em pugui separar.

La pau que el teu semblant emana
evoca la teva profunda bondat,
ets la frontissa que suporta ma vida,
la meva vida, l’estar al teu costat.

No tindré por deixar aquesta terra
amb l’esperança que et pugui retrobar,
l’amor i l’estima que  m’aferra
de tu, mai em vull separar.


                                                                   Jaume Baigual i Rusiñol 







  Nascut a Sentmenat. Tota la vida ha tingut un gran interès per la literatura i sempre sense cap ànim de lucre. Fa molts anys que escriu poesia i prosa (relats, contes, històries, etc.). Actualment col·labora en la revista mensual de “7 Dies Vallès” i en el setmanari “Tot Caldes”. Té publicats dos llibres:  el poemari “Esperança”, l’any 2014, i “Poemes i relats”, l’any 2015, editat per l’Ajuntament de Sentmenat.  Ha cursat estudis de poesia i narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. 
En el transcurs d’un any va assistir a un curs de tècniques narratives i interpretació de textos,
impartit per Mercedes Abad.
Va participar a TV-3, en el programa “Els Matins”, amb Josep Cuní i Núria Feliu (Espai poètic).
Ha participat en recitals poètics a la plaça Catalunya de Barcelona, per Sant Jordi, i a la Sala ECUS de Sentmenat amb la Núria Feliu.
Actualment estudia llenguatge musical i Violí a l’Escola de Música Joan Valls de Caldes de Montbui.
L’any 2015 va guanyar el segon premi de poesia del Racó Poètic de Palafrugell (Girona)





No hay comentarios:

Publicar un comentario

Félix Maraña

  (Aunque ahora dan a luz, entonces las madres parían. Entonces, por 1953, las madres sólo tenían obligaciones y carecían de los derechos fu...