martes, 29 de enero de 2019

Pepita Sáez: COM EL CANT D'AQUELL OCELL

Com una pedra que roda
per a l’aspre camí
vas caminant per la vida
sense amor ni cap sentit.
Escolta la veu del vent,
que amb veu dolça i suau,
et dirá coses tan boniques
que t’arribaran fins al cor.
No, no rodis més per la vida
 com la pedra del camí
que on arribis tu rodant
el teu amor estigui amb mi.
No, no rodis més per la vida
com la pedra del camí
que trepant damunt les roques
el teu amor estigui amb mi.
Jo vull veure el teu somriure
com el cant d’aquell ocell
que s’atura en una branca
 i escolta la veu del vent.
No, no rodis més per la vida
que tu ets la joia d’un diamant,
ets la pedra més buscada
de les roques minerals.
Jo lluir-me amb tu voldria
i em faries tan feliç
que t’estaria estimant
desde el viure fins morir.

Pepita Sáez Abellán





No hay comentarios:

Publicar un comentario

Félix Maraña

  (Aunque ahora dan a luz, entonces las madres parían. Entonces, por 1953, las madres sólo tenían obligaciones y carecían de los derechos fu...