Aquest poema està inscrit en una
làpida del cementiri de Parets. El roure de la Salut era un arbre monumental
que va caure durant les envestides del Glòria durant la pandèmia.
Pots ser lliure. Podries ser un arbre que camina
i sabries que l’infinit ve després
de caminar,
que se sent la immensitat perquè
és als buits
i que s’escolta en la brisa allò
que no pots ni imaginar.
A
recer del buit del roure de la Salut
mesures la fondària marina del teu
cor,
com costa d’arribar-hi sense
dolor!
Sense oxigen hi ha dolor,
sense llum hi ha dolor,
sense el roure de la Salut el
silenci ha canviat,
sense aquells que s’hanmort
l’estima se t’ha fet més gran i el
record permanent.
Comparteix la vida per poder
compartir la mort,
seu a recer del buit del roure de
la Salut allà on vulguis
i fes viva aquesta imatge tan
bonica i guaridora,
la llibertat, l’alegria i la
fondària marina del teu cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario