Homenatge a l'arada

Suor de calloses mans

t'han amarat l'esteva.

Vas ser primer romana,

et van nomenar hereva.

Després, quasi de metall,

de ferro la puntera.

Canviant més tard,

per tombar la terra.

Més de vint segles

has tret fruits de la terra,

et devem el pa

generacions senceres.

Erets un tot terreny

en vessants i planeres,

de treballs ferrenys

en tardors i primaveres.

Has guanyat batalles,

però perdut la guerra.

Avui ja no treballes

l'estimada terra.

 No ni ha cavalls, ni ases,

tampoc carros i arades.

Hi ha monstres de ferro

sense mans amarades.

Jo et rendeixo homenatge

admirada i rústica figura 

pel teu trist pelegrinatge

d’una feina tant feixuga.

                                     Jaume Baigual