RES NO M’AGRADA TANT
Vicent Andrés EstellésRecita: Carmina Ferreres
M’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com passerell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant
Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
Cloc els ulls i me'l fot.
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
M'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
Cloc els ulls i me'l fot.
Este poema despierta el apetito. Vicent Andrés Estellet, un poeta valenciano, que con mucha sencillez, elocuencia y bastante sabiduría sabe llegar a los lectores, haciendo comprensible cada uno de sus versos. A lo largo de su vida recibe diversos premios. "El Premio de Honor de las letras Catalanas" También el "Premio de las Letras Valencianas". En su prosa destaca la novela "El coixinet", y la obra teatral "L'oratori del nostre temps", entre otros. Es uno de los grandes poetas en Valenciano en el siglo XX, con una obra diversa y muy extensa. Aunque es más conocida su poesía, también escribió novelas, obras de teatro y guiones de cine. También unas memorias. Murió a los 69 años.
ResponderEliminarNo podría haber encontrado el poeta mejor voz para sus poemas, que la de nuestra querida Carmina, Su voz es una melodía, tanto en sus poemas propios, como el de algún otro poeta. En su voz, son siempre una canción bien interpretada.
Felicidades Carmina, Por tus poemas y, por ser como eres.