Mare Nostrum

“Margarita está linda la mar...” la Margarita deixa el llibre i pensa en el Caribe de Rubén Darío. Coneix aquest mar per les fotografies de turisme però el seu mar, és el mare nostrum. Tranquil i esbojarrat, testimoni dels viatjes d’Ulises, dels amors de Cleopatra, de les conquestes de grecs i romans, del naixement de llengües, de civilitzacions imposant-se per la força, pel comerç, per la saviesa.

“Margarita está linda la mar...”

 La Margarita estimava la mar, estimava endinsar-se hi, deixar-se anar, sense por. Estimava el plaer físic de les tendreses salades de la seva transparència.

“Margarita está linda la mar...” ja no sent que aquest poema l’arribi al cor com sempre. Margarita té 25 anys, sap que ha perdut la innocència, que l’ha guanyat el dubte i la pena. Bombardejada per imatges que no s’aturen, que no semblen tenir un final. La Margarita en té por de entrar en aquesta mar on va néixer Afrodita, amb els cabells plens d’estels, on Paris va amar a Helena. Té por de trobar-se un nen flotant com un vaixell a punt d’enfonsar-se, té por quan s’imagina éssers humans fugint del seu destí, empresonats per les cadenes d`un naufragi com si fossin  penjats.

“Margarita está linda la mar...” abandonada la història un cop més a la crueltat humana.

Margarita no tornarà a gaudir d’aquest mar, té por.

 

Ana de la Arena

(Segon premi en el concurs de microrelats organitzat per la Coordinadora d'Associació per la Llengua Catalana, 2021)

Nuestra compañera argentina, Ana de a Arena, que el pasado año ganó el primer premio de microrrelatos en lengua catalana, repite este año con el segundo puesto. En el libro "Microrelats, Grans històries" se recopilan ambos, el que aquí aparece y el que se puede  leer en este mismo blog.

Desde aquí la felicitamos