viernes, 13 de octubre de 2023

MENUDETA MEVA, un poema de Carmina Ferreres


Menudeta meva

ets aquí

i t’estimo.

 

Les mans amoixen 

el ventre.

Les meves

i les del meu amat.

Tebior compartida.

Esperança de palp anhelat.

 

Menudeta meva

ets aquí

i t’estimo.

 

Rostres seriosos,

rostres desconeguts,

bates de neu

diuen mots...

Els mots de la por.

Els que mai hem volgut.

 

Les màquines

parlen per ells:

dades, xifres...

i nosaltres la por

i més por!

Menudeta meva

ets aquí

i t’estimo.

 

Pren-me,

amoret meu.

Xucla’m.

Creix!

Fes-te gran.

 

Creixeu ditets,

i cervell

i pulmons

i ullets.

 

Creix menudeta meva.

Vine!

Et sento tan a prop...

Vull ser la teva carn.

La que veurà el sol,

el meu sol.

La que premeré fort.

La que es fondrà amb mi.

 

Menudeta meva

ets aquí

i t’estimo.

 

Ciència

no m’esporugueixis.

Avui odio la saviesa.

Avui vull ser

natura,

natura i prou!

Per estar soles

tu i jo,

menudeta meva.

Per gaudir

en èxtasis,

per aixecar el vol.

Només tu i jo.

Jo donant-me

i tu prenent-me.

 

Menudeta meva

ets aquí

i t’estimo.

 

Creix.

Creix en mi.

Creix dins meu!

 

Cala,

serà el teu nom.

Com la cala que

rep la mar

i l’aire

i la vida

i la gavina.

Cala, per sempre.

Per sempre en mi.

Filla meva...

 

Menudeta meva

Ets aquí 

i t’estimo.

 

El meu cor

i el meu ésser

son plens de tu,

i seran en mi

Fins  a la mort.  

 

         Carmina  Maig 2019

3 comentarios:

  1. Un poema entendridor o meravellosament màgic. Ple de sentiments, emocions i escrit amb una força i una bellesa que t'atrapen des del primer, fins al darrer vers.
    Et felicito Carmina!! Ja t'ho havia sentit alguna vegada a les tertúlies, però llegir-lo és un goig.

    ResponderEliminar
  2. Carmina els sentiiments els transmite tan profunda, que el meu cor al llegir el teu poema batega ben a prop de les teves paraules

    ResponderEliminar
  3. Me emocionó en su día cuando escuche de tu voz este poema. Es un poema difícil de olvidar. La ternura danza y se balancea para entrar dentro del corazón. A veces las palabras pueden llegar muy dentro para quedarse. Esa menudeta teua forma parte de la poesía, de tu corazón, y si me permites, también del mío.
    Precioso poema que llega al alma. FELICIDADES Carmina.

    ResponderEliminar

Félix Maraña

  (Aunque ahora dan a luz, entonces las madres parían. Entonces, por 1953, las madres sólo tenían obligaciones y carecían de los derechos fu...