FUTUR IMPERFECTE
Si no hagués agafat aquell dia, abans d'hora, el quaranta-cinc i no
m'haguera assegut al costat d'aquell noi ros, maco,
encorbatat i a l'hora de baixar, per culpa de la sotragada de
l'autobús no m'hagués agafat de la corbata del noi i no hagués sigut
necessari fer li'l boca a boca, ara no hi seria davant
de l'altar de l'Església de Sant Agustí, abillada de blanc i amb
un pom de flors a la mà, no hi hauria anat de lluna de mel
a Lanzarote, on cada dia bufaven els vents alisis que no ens van permetre
trepitjar la platja i ara no seria la dependenta de la botiga de
corbates que en te el meu sogre al centre de Sevilla i
no parlaria català amb accent andalús.
Ana de la Arena
(Primer premi en el concurs de microrelats organitzat per la Coordinadora d'Associació per la Llengua Catalana, 2020)
Aquí els guardonats i les bases de l'actual convocatòria.
Ana, me ha conmovido tu relato. Te has alejado de tu genuina forma de ofrecernos la riqueza característica de tu tierra. Esos cuentos que siempre esperamos y, poemas llenos de sentido que siempre apreciamos.
ResponderEliminarEl relato corto, es una de las cosas más difíciles, ya que resumir una historia en pocas palabras, limita algo la expresión. Por ello es muy valioso el relato, cuando en unas pocas palabras dice toda una historia.
Que te hayan otorgado un premio, es una gran satisfacción y, no solo para ti, que también lo es para todos los que te queremos.
Felicidades Ana.