“El silenci
és el so de la por i de la foscor”,
va dir la Yoko Ono.
En la foscor de la teva freixura,
amb el soroll esmorteït dels teus sucs gàstrics,
has paït el vi que tan amorosament havies conreat.
Quina contribució ha tingut aquest vi a la teva por?
Quina contribució a la foscor dels teus fets?
Quina contribució a la teva mortalitat infinita?
No tot, per sort, és silenci o soroll inútils,
has cregut tocar la felicitat en moments feliços,
has somrigut al marge dels límits
i no ho podràs explicar ni repetir-ho d’igual.
Hi ha màgies que només tu assaboriràs...
Hi ha un plaer intel·lectual,
un sentiment en què t’has fos
en el vi que intentes paladejar.
A fora, un univers espectacular.
Isidre Oller
No hay comentarios:
Publicar un comentario