Pau en el món.
I penso en els nens d’aquest món,
que volen jugar i descansar.
Que necessiten somiar.
Quí gosarà a trencar-los-hi els seus somnis?
Que tenen que estudiar.
Que pensen què faran quan seran grans.
Qui podrá robar-los-hi els seus anhels?
Qui podrá prendre’ls-hi
els pares, els amics, els germans;
les persones que ells més estimen?
Amb quin dret algú ho farà?
Qui gosarà a robar-los-hi el pa, l’aigua,
a enverinar l’aire que respiren…
Amb quin dret algú ho consentirà?
Pau en el món, pau a la terra,
pau per tots els nens del món…
Que ningú els hi tretpigi
les esperances, les il.lusions,
la fe en el demà, la vida.
Que els seus somnis
puguin estar, sempre, pintats de colors
i que, mai, per culpa d’algú,
es converteixin en un malson.
Glòria Nadal
.webp)
Molt acertat, quina rao tens.
ResponderEliminarEs un placer, Gloria leer tu poema, aunque sea triste. También nos gustaría verte de vez en cuando. Tu poema es la pura realidad. Un abrazo amiga.
ResponderEliminar