Un altre Sant Jordi
A Joan
Linares
És, sospir tel·lúric, la humida cova
amagatall de la temible bèstiRecitala.
Per a la bella donzella és alcova,
però per al poble és una molèstia.
Per al bon cavaller serà la prova,
i no exempta, si guanya, d’immodèstia.
Que tothom expectant res més no vol
que ell i tots recuperin el control.
Plantat davant la cova, amb crit potent,
avança ardit en Jordi i desafia
l’enorme drac, terrible i imponent
que deixant la noia d’allà sortia.
Mira el monstre encuriosit el valent
cavaller que ingenu espantar confia.
Salta el drac a sobre, lent i amb desgana,
i ell l’esquiva elegant, mostrant qui mana.
Potser no va calcular l’embranzida
o no va preveure l’agilitat
d’aquell que amb la llança li ha pres la vida.
La pobre donzella molt s’ha torbat
quan ha sentit de l’animal la crida
demanant-li que vingui al seu costat.
― Ara seràs lliure gentil donzella,
m'agrades tant que per mi ets la més bella.
La noia no pot creure el que li diu
aquell arrogant cavaller que amb dret
total sobre ella es creu mentre somriu.
― Penses que ets un llop, i ets un cadellet.
No entenc per què ets tan dròpol i impulsiu
I veig que en l’amor ets analfabet.
Per què no t’estalviaves el treball?
¡Si jo mai no hagués mort el teu cavall!
Aleix Diz Ardid
UN ALTRE SAN JORDI, quizás nos cambia la leyenda, pero, nada importaría que alguien nos cambiara muchas leyendas, poder contar con caballeros que nos pudieran contar otro relato, otras noticias y poder liberar a doncellas, erradicar el odio que acampa a sus anchas por el mundo.
ResponderEliminarOriginal relato de un nuevo San Jordi, de Aleix Diz.