IDENTITAT
Què fer de les paraules al final?
Si vull trobar què sóc no puc buscar
més que en dos llocs: la infància i ara que sóc vell.
És on la meva nit és neta i freda
com els principis lògics. La resta de la vida
és la confusió de tot el que no he entès,
els tediosos dubtes sexuals,
els inútils llampecs d’intel·ligència.
Convisc amb la tristesa i la felicitat,
veïnes implacables. Ja s’acosta
la meva veritat, duríssima i senzilla.
Com els trens que a la infància,
jugant en les andanes, em passaven a frec.
EL POEMA
Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d`anar a dormir, mires lùltima pàgina.
Retocar i dificil de llegir, mostra paraules suprimides.
D`altres de noves en els marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d`un lloc a un altre.
En revisar-lo una vegada mès, t`atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d`on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en el carrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
Ès aquí, amb tu.
Joan
Margarit. Des d’on tornar a estimar
Rapsoda:
Dolors Dalfó
Dolors Dalfó, poco conocida, pero que a partir de ahora podría formar parte del círculo de poetas y rapsodas. Así lo espero Dolors.
ResponderEliminarEn estos dos poemas nos ha recordado a nuestro admirado Joan Margarit, que tantas veces hemos recitado, leído y releído sus poemas, toda una vida entregado a enseñarnos la vida como él la veía. Su tragedia mil veces recordada, que entre versos el dolor se adorna de alguna manera, en ese recuerdo dulce que quien tanto amas. Joan Margarit, fiel siempre a su recuerdo, nos enseña que la vida se ha de aceptar y trabajar con ella cada día.