A UNA DONZELLA
No saps encara quin demà
t'espera
i tombes a l'ahir, ja
desaprès,
tes espatlles de neu, sense
altre pes
que l'ombra de la teva
cabellera.
Com, aturat d'un llac a la
ribera,
el vent no el vol per cap
afany malmès,
tampoc no vull que, massa
d'hora oprès,
ton cos llangueixi en la
gerdor primera.
Així la sorda conspiració
d'amor i mort no es vulgui
abatre encara
sobre el teu dia ardent i
trescador;
i que, en topant la senectut
avara,
en el record jo pugui veure
encara
tos ulls, encís d'un món sense
dolor.
Josep Carner
EL
MES VELL DEL POBLE.
Cap vent no mou el bri d’una
esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s’enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.
potser la nit serà cent anys la nit.
El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s’atansa
l’adéu-siau del cos i
l’esperit.
Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m’espera
la fi.Pugui jo caure, incanviat,
la fi.Pugui jo caure, incanviat,
tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.
a un esquinçall, en altre temps bandera.
Josep Carner. De El tomb de l’any
(1962)
Los rimeros versos, parece que hablen de nosotros, de estos días que cierran con nuestras noches. Pero, un gran poeta como Josep Carner nos traerá muchas similitudes con sus poemas. Hermoso poema.
ResponderEliminar