EL COR I
ELS SEUS BATECS
Els batecs del cor fan tremolar
fins a la capsa, que envolta tan preuat tresor,
Els batecs del cor fan tremolar
fins a la capsa, que envolta tan preuat tresor,
on s'aferra la vida amb els seus revolts
i s'agita l'ànim, colpejant compassat.
L'alè que si mes no, ens va embolicant
el desig de viure, encara el sentim
a grapats. Els somnis dins del cap
que ens arrossega, són com llamps,
la darrera espurna, que encén la sang.
Si el cor, per les meravelles embargat,
imbuït de màgia, mostra el seu encant,
és possible que, de cop i mentrestant,
es capfiqui en l'art d'estimar.
I si es un seguit de faules
o un neguit que surt de la raó,
aquest cor prefereix ser boig
i s'agita l'ànim, colpejant compassat.
L'alè que si mes no, ens va embolicant
el desig de viure, encara el sentim
a grapats. Els somnis dins del cap
que ens arrossega, són com llamps,
la darrera espurna, que encén la sang.
Si el cor, per les meravelles embargat,
imbuït de màgia, mostra el seu encant,
és possible que, de cop i mentrestant,
es capfiqui en l'art d'estimar.
I si es un seguit de faules
o un neguit que surt de la raó,
aquest cor prefereix ser boig
que viure sense estimar ningú
envoltat en solitud i foscor.
Aquest cor que als sentiments, a fet
de l'ànima, el seu cau i el seu rebost,
empaita i vigila els entrebancs
si la meta és superar-se sobretot.
I si l'arbre que donava bona ombra,
ja esquerdat, amenaça caure tort,
sense esperar que arribi el Mestral,
i, amb la fulla d'una destral, trossejat,
el farem llenya per gaudir del foc.
Perquè s'ha de tenir batecs de seny,
i un cor que s'estima més lluitar.
Encara que l'ésser no sigui capaç,
hem de ser justos, fent honor a la
veritat.
I no ha de tremolar la nostra mà.
Els nostres braços agafaran,
amb fermesa, les veles del vaixell.
I quan bufi el vent de l'altre costat
envoltat en solitud i foscor.
Aquest cor que als sentiments, a fet
de l'ànima, el seu cau i el seu rebost,
empaita i vigila els entrebancs
si la meta és superar-se sobretot.
I si l'arbre que donava bona ombra,
ja esquerdat, amenaça caure tort,
sense esperar que arribi el Mestral,
i, amb la fulla d'una destral, trossejat,
el farem llenya per gaudir del foc.
Perquè s'ha de tenir batecs de seny,
i un cor que s'estima més lluitar.
Encara que l'ésser no sigui capaç,
hem de ser justos, fent honor a la
veritat.
I no ha de tremolar la nostra mà.
Els nostres braços agafaran,
amb fermesa, les veles del vaixell.
I quan bufi el vent de l'altre costat
esperarem al llop solcant la mar
i li farem fora a cops de batecs.
Perquè mai al nostre cor, s'ha d'endinsar.
i li farem fora a cops de batecs.
Perquè mai al nostre cor, s'ha d'endinsar.
Auri García
Auri. Tu poema me ha llegado al corazón ♥. Y nunca mejor dicho. Tus poemas en catalán ya son poesia pura. Me gusta mucho como te expresas. Felicidades Auri
ResponderEliminarMuy buen poema. Tiene "miga". Y esa forma tan sutil de expresarte en condicional, que no da todo por hecho pero que no deja nada al azar...
ResponderEliminarGracias, Auri por tantas cosas que nos haces descubrir.
Luis
Gracias por vuestros comentarios. Vosotras si que sabéis ser sutiles.
ResponderEliminarSi tus poemas siempre tienen un gran sentido, qué se podría decir de este poema en catalán, que sin ser tu lengua materna, has sabido darle una soltura, una musicalidad que consiguen que sea un bello poema. Un corazón que late, un corazón que ama y deja entrever que es ese amar, lo más importante de su cometido. Cada día nos demuestras que no dejas nunca de aprender, que no paras de hacer cosas nuevas. Vales mucho Auri.
ResponderEliminarEnhorabuena por este gran poema.
A Luis y a María que habéis comentado más tarde, deciros que mientras haya quien lea y ensalce la poesía. Sacaremos ánimos para escribirla.
ResponderEliminar