Trobant-se bo i passejant,
dos amics, aficionats a dur-se la contrària,
tot fumant-se una gran faria,
hores matarent parlant.
I, de tan singular xerrada,
un dels temes que es tractà,
jo li voldria contar,
avui, en la seva diada.
El diàleg s’inicià d’aquesta manera:
-Sabries, Pere, dir-me el nombre exactament
i el perquè de tanta gent
en l’operació d’en Cirera?
-No siguis exagerat.
D’elements, tant no n’hi havia.
però és clar, tu doble ho veuries
pel vi que havies tastat.
-No em plauen les ironies.
I, dòna’t per assabentat
que, temps fa que el vi he deixat
I és per tots els restants dies.
Nega, doncs, el disbarat
que ha sortit d’aquesta boca.
Vergonya en gastes tan poca…
Per això, mai te n’ha faltat.
-Molt bé, però sense insultar
i no tornis a inquietar-me.
Què caram vols preguntar-me?
Diga-m’ho i anem al gra.
-Es ben clar, saber voldria
i sols per curiositat,
de l’exacte quantitat
de subjectes que en el quiròfan hi havia.
-Bé, doncs, jo, en aquells instants
des de la sala d’espera,
vaig divisar una infermera,
l’anestesista, el doctor i quatre ajudants.
En total, set camarades
sense error, vaig anar comptant.
Però… no m’escoltes, Joan?
En què penses a vegades?
-Penso que en això de comptar
tu molt et despistes, Pere.
T’oblides que també hi era
el que havien d’operar.
Imma Solà i Rifer
.webp)
M'agrsda molt awuedt poema ingenios i divertit..
ResponderEliminarImma, tens una imaginació per escriure poemes, que em deixes sempre amb cara de sorpresa. Molt bé. Son molt distrets, amens i molt ben portats. Ingeni en tens per donar i per vendre.
ResponderEliminarUn ingenioso poema Imma. Siempre me sorprendes con tu agudeza. Tenerte en el grupo es un orgullo.
ResponderEliminarAraceli,guapa!Moltes gràcies pel teu comentari!!Fins ara,no l 'havia vist.Disculpa.Jo "Ticó masses tecles"!!Ja saps que jo,també sóc admiradora teva!Escrius molt bé!!Una forta abraçada,bonica!!
ResponderEliminarMoltíssimes gràcies tots els que han comentat el meu poema!!Una abraçada!!
ResponderEliminar