Com una pedra que roda
per l’aspre camí,
vas caminant per la vida
sense amor ni cap sentit.
Escolta la veu del vent
que, amb veu dolça i suau
et dirà coses tan boniques
que t’arribaran fins al cor.
No, no rodis més per la vida
com la pedra del camí
que, on arribis tu rodant,
el teu amor estigui amb mi.
No, no rodis més per la vida
com la pedra del camí
que, trepant damunt les roques,
el teu amor estigui amb mi.
Jo vull veure el teu somriure
com el cant d’aquest ocell
que s’atura en una branca
i escolta la veu del vent.
No, no rodis més per la vida
que ets la joia d’un diamant.
Ets la pedra més buscada
de les roques minerals.
Jo, lluir-me amb tu voldria
i, em faries tan feliç
que, t’estaria estimant
des d’el viure fins morir.
Pepita Sáez
.webp)
Tan precioso es el poema, que no se puede olvidar. Cierto que lo has recitado antes en castellano, pero, es que en catalán es una preciosidad. Te felicito Pepita, por tus poemas, por tu voz y por tu fuerza. Tú eres una joya..
ResponderEliminarComo la vida misma.el camino que propone el poema enlaza con emoción las etapas de cualquier vida. Felicitaciones.
ResponderEliminar