LA BARCA
Plena de
veus, de clares veus, la tarda
per sobre del jardí navega lenta,
sirgada pels infants que fan volar
l'estel en el suburbi.
M'ha cridat algú
des de la nit. He d'allunyar-me sol,
nit fosca enllà, tristesa, mal camí
de roca i fred, i carros de malson
a les roderes fondes, que no puc
desencallar.
Recordaré la barca
de cel espès, ancorada en silencis
de cant secret, als ulls que la miraven
des del jardí tot ple de clares veus.
Joan Vinyoli
Rapsode: Pep
Pol
Versió musical de Eduard Boada
