Tartamudeja la pluja

Tartamudeja la pluja mentre el fred truca a la porta.

Un vent malhumorat renega en el seu confús malestar.

La llum somorta suporta estoicament el seu pesat retorn.

Altius espectres degluteixen coratges, congelen braveses, arrasen                                                                                                         amargors.

   

Quequeja la pluja mentre el fred truca a la teva porta.

Desolació és el teu nom, buida la teva entranya, ombra de la teva                                                                                             ombra, nit de dia.

Desolació. Crit entre bajanades.

Totes les misèries grinyolen esquerpes, totes les enyorances s'immolen.

La pedra consagrada del dolor és plena, la pell només acull deliris, la                                                                                                         calma fuig.

Tartamudeja la pluja mentre el fred crida a totes les portes.

Postdata: L'ocell de l'oracle sempre s’apropa a la fúnebre ofrena de                                                                                                              l'ànima.

Francesc Pons