UCRAÏNA 2022
Ella, mentre cuida la mare cega,
barrina “ho faig o no ho faig: ell tot sol?”
El nen marxaria lluny de sa terra:
de Zaporiyia, en tren com un home
a Bratislava, molt lluny del seu poble.
“ho faig o no hof aig?, és la seva vida”.
La guerra fa pedaços de sa vida
un pensament fixe i tràgic l’encega.
Cap cot, el seu home armat deixa el poble.
La mare la trava de sol a sol.
Més, “Ho faig o no ho faig. No, no és un home
el meu fill. Com deixar la nostra terra?”
Els vells ,molts, resten esclaus a la terra.
La clorofil·la no copsa la vida.
Dels radiadors, si, veu aigua l’home.
Molt depauperat, l’ucraïnès cega
llós defalleix, amb tots, sec a ple sol.
No reconeix el seu venerat poble.
Ho fa! Amb onze anys el fillet deixa el poble.
Ella sanglota tot mirant a terra.
Ho fa! Bossa i passaport, ell tot sol,
a la ma escriu un mòbil cercant vida
A ella valerosa, la guerra encega,
si torna , haurà fet del nen un fort home.
A l’andana abrigalls gruixuts. Cap home.
Gorres: roses, verdes, colors del poble.
Una mare, fill per banda, va cega
amb maleta de vides ran de terra.
Bastons, cadires de rodes , la vida,
poc a poc expira com un gresol.
En el tren fam, set, enyor, ell tot sol
veu un gosset blanc en braços d’un home,
com a ell, li salven la menuda vida.
Porta un paper a la cintura i del poble
estant, l’apropa a una llunyana terra,
un bon voluntari, amb grat, l’assossega.
El poble jove carrega armes. Sol
un home roí guerreja una terra
i cega el rellotge a un país amb vida.
Carmina, maig del 2022
.webp)
Carmina, un poema que reflexa amb realitat molt plàstica les misèries amb que es veuen envoltes les persones, que mai tenen la culpa de que els països no s'entenguin entre ells, i les paguen amb la pròpia vida, misèries no merescudes per ningú. Fam. Pobresa. Set de pau.
ResponderEliminarA veces me pregunto, cómo puede ser bello un poema donde solo habita el dolor. Tal vez sea, esa realidad plasmada que nos recuerda la maldad del hombre que siempre sufren aquellos que no intervienen en las decisiones de los estados. Pero, parece ser, que una y otra vez se repite el mismo guion. Los poetas, aunque les duela el alma, solo pueden hacer un retrato fidedigno.
ResponderEliminarUn gran poema, Carmina.