VUIT DE MARÇ, de Maria Mercé Marçal. revista poètica 2.32

Amb totes dues mans
alçades a la lluna, 
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir,
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina;
el sabó i el blauet;
els pots i les cassoles;
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc;
els pots i les cassoles;
el blauet i el sabó;
I la cendra que resti,
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama,
sols tindrem ja la vida
per arma i, per escut,
a totes dues mans.

El fum dibuixarà,
l’inici de la historia,
com una heura de joia
entorn del nostre cos.
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
 

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA

 

(Poema seleccionat per Paquita Guerra)