Estimat,
deixa que t’enviï un viatge. Ara el meu cor és amb tu. T’ofereixo la meva
mirada per que vegis aquest mar de boires blanques que semblen instal·lades per
a fer-nos un coixí, si ara mateix tu i jo emprenguéssim el vol. El cel blau,
allà, quan deixa anar de la mà les boires, s’abraça fort amb el mar. La terra
ferma i fosca resta clapejada pel gel blanc, que aquí i allà, esventrada ,fumeja
com ha après a fer del pare Etna i escalfa, com alè amorós, aquest fred fi i
atrevit.
Postal
d’ullades:
roig,
verd, gris...acolorida
terra.
Bella illa.
L’Etna
furiós s’ho mira tot, encalmat, roig, escopint fum amb calma com la pipa d’un
capficat filòsof. Ell observa i pensa i jo miro per a tu : el veig mandrós, amb
toga d’or. Estirat amb la panxa plena, vestit de fina molsa, com un entapissat
dolç, verd i humit.
Amic,
estic contenta de dedicar-te aquest esclat de natura, tan gran i tan petit a
l’hora... menuts cristalls de gel, fins, llueixen arrapats a les pedres,
plantant cara al vent i també ajaguts en un jaç de terra negra, brillen com
joia de mà artesana.
La
mar, el cel, l’aigua, la neu, el gel, el vent, la llum, les boires, el fum, el
sol i la terra, tots, tots ells, t’ofereixen la seva força i la seva bellesa, a
tu amic, mitjançant els meus ulls i el meu cor.
Terra
d'olives.
Roques
de lava en mar aspre.
Lluny,
en tu penso.
Carmina Ferreres
Un relat epistolar, ple de poesia i sentiments, amb unes pinzellades on la natura, els colors, els elements, et traslladen a un món màgic... Et felicito Carmina😘
ResponderEliminar