Amic, són dies del teu jo en mi,
t’he llegit i he sentit les teves emocions
vives, com si la teva mirada fos la meva.
Tu tens la porta del coneixement ampla,
tu veus martinets, orenetes, vanesses,
àlbers, freixes...
quan jo veig tan sols ocells i arbres.
T’he trobat pel camí dels teus versos,
he conegut músics, poetes, pintors,
els he descobert i admirat amb l’ajuda de Google.
He aparellat lletra i música per dansar
al ritme de la creació dels teus somnis.
Com admiro el teu patir en la cerca
de l’absoluta concentració... fins deixar de respirar.
La teva set que és com un mar, s’assedega per un petit rajolí,
però tu el saps trobar.
Demanes que el temps i la destrucció tingui pietat.
Que així sigui!
Lentament escrius, com si haguessis de viure
dos-cents anys i esperes immòbil, pacient,
allò que tens guardat a les golfes de la memòria.
I dius que mentrestant persones com nosaltres moren.
I els llops segresten als nostres germans.
Amb quina rapidesa naveguen els vaixells
per les artèries.
Amb tu un breu cafè, assaborint
amb delit les imatges del quadre de
la família d’acròbates al desert.
M’entusiasmo llegint-te i escoltant
Aznavour, l’emoció no em cap al pit.
Pot ser, com tu dius, la poesia
vetllarà en els ventricles del meu cor.
I també ens deixes lliçons per a prendre’n nota:
Cal mirar endarrere per a poder planejar el futur.
Cal recordar que a sota terra hi ha l’antiguitat.
La memòria és ràpida i lent l’oblit.
Combinem la vida real amb l’ideal
La vida lluita entre l’alegria i la desesperança.
Gran poeta, les teves veritats, et fan més
proper a nosaltres.
Que creïble ens resulta la teva cerca de remei
pel teu silenci, en una llarga tarda...
Amb tu passejo cap a la meva infància i reconec
que la vam viure sense adonar-nos-en. Jo també!
Però si que recordes el petit molí que et va fer el pare
i conclous que la vas viure entre dies festius i sang.
Qui no voldria ser un nen per última vegada...
ens dius.
M’acomiado de tu dient-te que seràs en mi per sempre
i ho faig pensant en el cafè que et feia la mare
els diumenges i escoltant el vals de Shostakovich que vull
pensar que toca una orquestra de marins amb
uniformes de blanc impecable.
Quin goig llegir-te, mestre!
Carmina Ferreres març 2023
.webp)
Quin goig llegir-te a tu Carmina, amb aquest meravellós apropament al autor i la seva obra que inspira el que has escrit. Detalls, que sens dubta son fruit del teu amor per tot el que envolta l'art, la cultura. Camins dels que l'ésser humà no hauria de allunyar-se mai. Felicitats amiga per aquest gran treball.
ResponderEliminarAprendre d'un poeta es el regalo que avui ens dones carmina. Amb la paraula
ResponderEliminar