Recital d'abril. Aleix Diz

 

Un altre Sant Jordi

 

A Joan Linares

 

És, sospir tel·lúric, la humida cova

amagatall de la temible bèstiRecitala.

Per a la bella donzella és alcova,

però per al poble és una molèstia.

Per al bon cavaller serà la prova,

i no exempta, si guanya, d’immodèstia.

Que tothom expectant res més no vol

que ell i tots recuperin el control.

 

Plantat davant la cova, amb crit potent,

avança ardit en Jordi i desafia

l’enorme drac, terrible i imponent

que deixant la noia d’allà sortia.

Mira el monstre encuriosit el valent

cavaller que ingenu espantar confia.

Salta el drac a sobre, lent i amb desgana,

i ell l’esquiva elegant, mostrant qui mana.

 

Potser no va calcular l’embranzida

o no va preveure l’agilitat

d’aquell que amb la llança li ha pres la vida.

La pobre donzella molt  s’ha torbat

quan ha sentit de l’animal la crida

demanant-li que vingui al seu costat.

― Ara seràs lliure gentil donzella,

m'agrades tant que per mi ets la més bella.

 

La noia no pot creure el que li diu

aquell arrogant cavaller que amb dret

total sobre ella es creu mentre somriu.

― Penses que ets un llop, i ets un cadellet.

No entenc per què ets tan dròpol i impulsiu

I veig que en l’amor ets analfabet.

Per què no t’estalviaves el treball?

¡Si jo mai no hagués mort el teu cavall!

 

Aleix Diz Ardid

 MIREU EL VIDEO