Dejà vu
Farà un esforç per arribar a
l’aeroport, per pujar a l’avió i
sentir-se suspès a l’aire. Sentirà la por de baixar a Ezeiza, primer contacte
amb la terra on havia perdut els drets més elementals i encara estimava.
A un vençut no vindrà ningú a
rebre’l. Un vençut no rebrà benvingudes ni paraules d’amor.
Cercarà part de la seva vida en
aquell hivern de principis dels setanta quan marxava esperançat en mig de la
multitud per aquells camps plens a vessar de dones, homes i criatures que
acaronats per pancartes, banderes i càntics demanaven una societat mes justa,
una humanitat nova. Cercarà el paisatge que esdevindrà cementiri d’alguns i
decepció de molts. Recordarà la fugida amb el cap cot i el perill de les bales
sense control. Aquells camps, que ara seran verds, li recordaran per sempre
l’home penjat d’un arbre, com pèndul que esborra per sempre les esperances i les
paraules d’amor.
Primer accèssit al IX Concurs de Microrelats organitzat per la CAL, Barcelona, 2024
Enllaç a imatges i textos
No hay comentarios:
Publicar un comentario