¡Quin fred que fa
en las cunetes d’Espanya!
¡Quin fred tan gran
en totes les cunetes
d’aquesta pàtria nefasta!
El fred de l’oblit,
el fred de la ignorància,
el fred dels oprimits,
el fred de l’arrogància.
¡Hi ha sang glaçada
en les cunetes d’Espanya!
I ja més no les
refreden
del cru gener les gebrades,
ni del febrer les neus,
ni del març les ventades.
Sang i fred arreu
per les cunetes d’Espanya!
Les pluges de vuitanta abrils
no les han pas rentades!
Ni el maig amb ses roselles
no ha pogut dissimular-les.
Quin fred! Quin fred!
Tots els camins maleïts!
Recorden matins d’antany,
matins de pólvora i pors,
i tremolen a trenc d’alba!
Aleix Diz Ardid
No hay comentarios:
Publicar un comentario