(A la manera dels haikús)
QUAN, COM, ON?
Des que vaig néixer
sé que em vindràs a veure.
Tens les de guanyar.
Intento creure
que quan diguis: segueix-me
em trobaràs llest.
Saps perfectament
que no podré lliurar-me
de tornar amb tu.
Tornar al no-res
del que un dia en vaig sortir
no sé ben bé com.
Potser em permetràs
acomiadar-me de tots
amb serenor i pau
O tal volta no.
Vindràs sobtadament.
Implacable i cruel.
No puc escollir...
Només anticipant-me
al teu caprici.
Vindràs a l’alba
quan el dia comença?
Foscor en la llum?
Vindràs a migdia
quan el temps sembla aturat
suspès en la llum?
Potser et trobaré
com vianant perdut
en mig de la nit.
Vindràs per la nit,
fent etern el meu somni,
sense previ avís?
Serà pel carrer
fent-me trontollar i caure?
Tu escolliràs on.
Què diran de mi?
Quàntes expressions fetes
amagant la por?
Estic disposat
però no facis patir
la dona que em vol
Ella patirà.
No poder-li estalviar,
em fa mal al cor.
Quan vinguis per mi
fes com amb el Petit Princep:
mossega i adeu!
Quan jo m’acabi.
Quan el teu forat negre
em cridi voraç
Deixaré enrere
el que la vida em dona
de bo i de dolent.
Acabar per fi
la presència en aquest mon
absurd i pervers.
Quan vinguis per mi,
evita’m la desfeta.
Colpeja ràpid!
Evitam la desfeta despres de un vida de haikus, ben mesurats abans de que arribi la libertad de la mort?. He entes be?
ResponderEliminar