I si la vida em va agafar fort?
amb les arrels de l’univers.
I si, quan es posa el dia
la nit s’agafa al sofà?
I si, quan vaig marxar
tu vas arribar?
I quan tu vas reposar
jo vaig caminar?
Un petó em vas donar,
i jo allà enganxat em vaig quedar.
i una rere altre van passar,
per jo allà enganxat em vaig quedar.
I si no t’haguès dit aquella cosa,
no haguès passat aquella altre cosa?
I jo no estaria en aquest punt.
Pero no estic pas tant malament,
davant d’uns poetes meravellosos.
Donant corda a la ment
parlant de passat, futur i present.
Marc Molins
Marc, aquesr poema que m'ha agradat molt, te de la filosofía del común, on els sentimental com lacomunicacio mes real dels humans.
ResponderEliminar