DIARI ÍNTIM
Tornes a ser si fa no fa on eres;
una mica més vell, és clar, més
circumspecte
i sobretot més carregat
d’espatlles.
L’esquelet resisteix. I tu?
Mantens
la teva integritat? Ets capaç de somriure?
Dialogues com sempre amb la teva
ombra?
No es pot pas dir, sincerament,
que t’hagis
perdut gran cosa, però sempre dol
mirar en darrera i veure un buit
que xucla
la vida que vivim. Tu encara
creus
en quatre -quatre!- idees i no
has ben
Perdut la confiança. Tanmateix,
és fatigós nedar contra corrent
sobretot quan constates,
desesmat,
que tant d’esforç no t’ha
allunyat a penes
del lloc que havies assolit;
maldaves
per sortir del gran pou i ara
resulta
que si no toques fons ben poc
se’n falta.
Et recomanaria paciència
si no fossis tan vell, però si ho
ets
-i això no es cura-, mentre
l’esquelet
et vagi fent fermança pren partit
pel rigor i converteix-te en una
mena
d’acusador privat de tu mateix
que mai no et deixi en pau. De
circumspecte
cal que en siguis, i molt, fora
del clos
del pensament, però aprofita tota
l’energia per convertir en combat
contra aquest altre tu que
t’inquieta
i t’acompanya, idees, sentiments,
tot el bagatge fosc de la memòria
i el poc o molt que hagis pogut
aprendre
vivint, i preguntant, i
coneixent.
Si saps fer-ho, la teva solitud
no perdrà mai el tremp de
l’esperança
i et sentiràs, ulls clucs, ple de
claror,
i
vacil·lant i feble, ple de vida;
si saps fer-ho, misteriosament
el tornaveu de les teves
preguntes
esdevindrà, subtil i reptador,
l’eco secret i greu dels vells
oracles.
Miquel Martí Pol (Un hivern plàcid, 1991-1993)
Rapsode: Josep Boltaina
.webp)
Josep Boltaina, un rapsoda que consigue emocionarnos. Martí i Pol, tan conocido, tan recordado que ha compuesto versos a tantas cosas, tantas pequeñas historias que él ha sabido ver y transmitir. Este diario íntimo nos habla de la llegada a una estancia, esta que a veces nos conecta con la soledad, con la idea de irse despidiendo de algunas cosas. Nos reta al juego de la memoria, a recordar momentos que nos hacen vivir de nuevo, aprendiendo por el camino, lo que hemos mirado a lo largo de una vida.
ResponderEliminarMartí i Pol. Josep Boltaina, buen poema para esta semana que comienza.