Horitzó
Els anys giravolten, amb exactitud,
repetint ombres puntuals
a les cites del calendari.
Però alguna cosa no quadra.
No plou igual, ni bufa el vent
com abans bufava.
Se’ns han trencat els refranys.
Tant se val si la Candelera riu o plora,
que cada dia un raig
no serà pas pel maig.
Ja no tornen els anys
a la casella de sortida.
S’han oblidat de l’etern retorn
quan hem acabat d’assassinar
el Déu immanent a tot
que abans ens protegia.
Es com si haguéssim desmuntat
i tornat a muntar, malament,
el gran rellotge.
Els anys ja no són
ni tant sols assemblats
Més aviat, semblen lluitar
per veure quin d’ells
exagera més la febre
que ens devora.
I ens han retornat
aquell Déu terrible,
distant i transcendent,
que a la fi ens aguaita.
Aleix Diz Ardid
13 maig 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario