Els secrets de
l’Arlet
En un racó de la
casa,
l’Arlet distreta està
juga amb la motxilla
de la nina,
la tanca i obre sense
parar,
murmura baixet,
que ningú la pugui
escoltar,
cada gest que amb la
mà fa
s’intueix que alguna
cosa
dintre i vol guardar.
− Què fas Arlet?, el seu avi li preguntà.
−Estic guardant uns secrets.
−Els teus secrets?
−Sí avi, els que ningú mai sabrà.
−Va Arlet, sóc el teu avi,
− No avi, tinc cinc anys,
els tanco amb
cremallera,
i quan sigui gran,
els deixaré volar.
***
Jaume Baigual i Rusiñol
(El poeta de Sentmenat)
.webp)
Es un poema muy interesante Jaume, yo diría que un cuento breve que nos sitúa en el momento actual. Qué se puede decir de un poeta que no descansa, que abarca poesía y música, un luchador empedernido que se relacione con tantas personas del mundo de la cultura. Pues eso, que eres incansable, y tenemos la suerte de participar en muchos de tus trabajos.
ResponderEliminarInteresante el poema de hoy.
Un poema amb moraleja Jaume. Molt bé, ets un poeta i músic incansable👏👏👏👏
ResponderEliminar